Ahir vaig sortir de l’Escola on treballo, profundament trista i decebuda, i vull exposar-li els meus motius.
Fa 33 anys que sóc mestra, 28 d’aquests a l...’Escola Pública, segurament es podrien dir moltes coses bones i dolentes de mi, però mai que no m’hagi implicat. En aquest temps he participat en diferents Projectes, Jornades i també en diferents càrrecs de gestió.
..fins arribar a agafar la Direcció, ara fa cinc anys, per engegar l’Escola Can Coll.
Amb la meva experiència, puc assegurar-li, i penso que estaria d’acord amb mi molta gent, que el més valuós que tenim a l’Escola són els seus mestres. Si els mestres gaudeixen amb la feina que fan, si estan il·lusionats, no hi ha res que els aturi, malgrat les situacions adverses les escoles tiren endavant.
És per aquest motiu que en l’època franquista moltes escoles van començar a implantar una pedagogia activa i una escola catalana. Ja abans que jo comencés a treballar i durant aquests 33 anys he vist com l’Escola anava millorant gràcies als mestres i les AMPES que no planyien hores ni esforços. He vist com s’obria a l’entorn i al País i com ,després de les conquestes que els mestres anaven fent, l’Administració aplicava tímides millores: nomenar mestres de música id’Educació Física, baixar la ràtio de les classes, admetre formació dins l’horari lectiu, pagar (encara que fos poc) les colònies…
En aquest moment, i d’aquí be la meva decepció, la Política del Departament d’Ensenyament que vostè presideix, està aconseguint desmotivar els mestres, que perdin la il·lusió per la seva feina, que es plantegin no fer res més enllà de les qüestions estrictament obligatòries. I així Sra. Consellera no anem bé, així no aconseguirem reduir el fracàs escolar.
A la meva escola, i penso que a moltes altres, els mestres han perdut la il·lusió després de veure com amb el mateix nombre d’alumnes se’ns reduïa 1,5 mestres la plantilla, com ens havíem d’esperar al dia 12 de setembre per tenir tots els mestres de les tutories, d’haver de multiplicar les guàrdies de pati perquè als substituts no se’ls paga aquesta ½ h, de no tenir ni una hora dins l’horari lectiu per a fer tasques de coordinació amb els companys, d’haver de deixar de fer activitats que ens havia costat molt organitzar, amb cursos, reunions etc. perquè no disposem de prou personal, d’haver d’elaborar un protocol de substitucions preveient quins reforços, racons etc. haurem de deixar de fer quan arribi la grip a l’escola...
Després de tot això i segurament d’altres qüestions que no esmento, els mestres estan indignats, emprenyats, consternats, decebuts, desil·lusionats… Llavors, després d’haver fet accions de protesta com manifestacions, concentracions, vagues i que no hagin tingut cap resposta, hem decidit en claustre que no assistirem a les Formacions ni xerrades que ens proposin des del Departament, ( hem estat una escola pionera en Formació interna) i que no es
farien ni sortides ni colònies. Perquè Sra. Consellera, els mestres han dit prou!
Darrerament des dels mitjans s’ha criticat molt la postura del Govern central, que ha passat per alt el milió i mig de persones que ens vàrem manifestar l’11 de setembre.
Sra. Consellera, el govern del qual vostè forma part, està fent el mateix. Milers i milers de catalans/es s’han manifestat el darrer any en contra de les retallades de Sanitat i Educació i vostès ho han minimitzat i han seguit amb les seves polítiques com si res.
Espero que tot això que li explico l’ajudi a reflexionar, necessitava dir-ho a algú, i si és cert que per vostè és important l’educació d’aquest país, rectifiqui. Sobretot, en el contracte dels substituts, que hauria de ser del 100% de dedicació i en la cobertura de les substitucions.
Segurament podria dir moltes més coses, però no la vull cansar, sàpiga que malgrat els polítics del nostre país, segueixo creient en l’escola pública, segueixo tenint il·lusió i seguiré treballant perquè no es desmunti el model d’escola en el que crec.
Amb la meva experiència, puc assegurar-li, i penso que estaria d’acord amb mi molta gent, que el més valuós que tenim a l’Escola són els seus mestres. Si els mestres gaudeixen amb la feina que fan, si estan il·lusionats, no hi ha res que els aturi, malgrat les situacions adverses les escoles tiren endavant.
És per aquest motiu que en l’època franquista moltes escoles van començar a implantar una pedagogia activa i una escola catalana. Ja abans que jo comencés a treballar i durant aquests 33 anys he vist com l’Escola anava millorant gràcies als mestres i les AMPES que no planyien hores ni esforços. He vist com s’obria a l’entorn i al País i com ,després de les conquestes que els mestres anaven fent, l’Administració aplicava tímides millores: nomenar mestres de música id’Educació Física, baixar la ràtio de les classes, admetre formació dins l’horari lectiu, pagar (encara que fos poc) les colònies…
En aquest moment, i d’aquí be la meva decepció, la Política del Departament d’Ensenyament que vostè presideix, està aconseguint desmotivar els mestres, que perdin la il·lusió per la seva feina, que es plantegin no fer res més enllà de les qüestions estrictament obligatòries. I així Sra. Consellera no anem bé, així no aconseguirem reduir el fracàs escolar.
A la meva escola, i penso que a moltes altres, els mestres han perdut la il·lusió després de veure com amb el mateix nombre d’alumnes se’ns reduïa 1,5 mestres la plantilla, com ens havíem d’esperar al dia 12 de setembre per tenir tots els mestres de les tutories, d’haver de multiplicar les guàrdies de pati perquè als substituts no se’ls paga aquesta ½ h, de no tenir ni una hora dins l’horari lectiu per a fer tasques de coordinació amb els companys, d’haver de deixar de fer activitats que ens havia costat molt organitzar, amb cursos, reunions etc. perquè no disposem de prou personal, d’haver d’elaborar un protocol de substitucions preveient quins reforços, racons etc. haurem de deixar de fer quan arribi la grip a l’escola...
Després de tot això i segurament d’altres qüestions que no esmento, els mestres estan indignats, emprenyats, consternats, decebuts, desil·lusionats… Llavors, després d’haver fet accions de protesta com manifestacions, concentracions, vagues i que no hagin tingut cap resposta, hem decidit en claustre que no assistirem a les Formacions ni xerrades que ens proposin des del Departament, ( hem estat una escola pionera en Formació interna) i que no es
farien ni sortides ni colònies. Perquè Sra. Consellera, els mestres han dit prou!
Darrerament des dels mitjans s’ha criticat molt la postura del Govern central, que ha passat per alt el milió i mig de persones que ens vàrem manifestar l’11 de setembre.
Sra. Consellera, el govern del qual vostè forma part, està fent el mateix. Milers i milers de catalans/es s’han manifestat el darrer any en contra de les retallades de Sanitat i Educació i vostès ho han minimitzat i han seguit amb les seves polítiques com si res.
Espero que tot això que li explico l’ajudi a reflexionar, necessitava dir-ho a algú, i si és cert que per vostè és important l’educació d’aquest país, rectifiqui. Sobretot, en el contracte dels substituts, que hauria de ser del 100% de dedicació i en la cobertura de les substitucions.
Segurament podria dir moltes més coses, però no la vull cansar, sàpiga que malgrat els polítics del nostre país, segueixo creient en l’escola pública, segueixo tenint il·lusió i seguiré treballant perquè no es desmunti el model d’escola en el que crec.
Atentament
M Dolors Farrés Vilas
Directora de l’Escola Can Coll
Torrelles de Llobregat, 20 de setembre de 2012
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada